Noblesa Negra

L'expressió Noblesa negra (en italià Nobiltà manera) designa una facció de la noblesa italiana que va romandre al costat del papa Pius IX després de l'entrada de les tropes del rei Víctor Manuel II a Roma l'any 1870 posant fi a la independència dels Estats Pontificis.^[1]

Com a colofó de la unificació italiana, les tropes del rei Víctor Manuel II de Savoia entren a Roma el setembre de 1870, apoderant-se del Palau del Quirinal, llavors residència papal, obligant a la Cúria Romana a retirar-se al Palau Apostòlic del Vaticà. D'aquesta manera es posa fi de facto als Estats Pontificis. Després de la celebració d'un plebiscit la població de Roma i del Laci, accepten la seva annexió al recentment creat Regne d'Itàlia.

El papa Pius IX es va oposar a aquesta annexió. En mostra del no reconeixement de la legitimitat de l'Estat Italià, es va tancar dins del Palau del Vaticà i es va declarar «Presoner al Vaticà». Per mostrar la seva solidaritat amb el sobirà pontífex, una part de l'aristocràcia romana va rebutjar així mateix tota aliança amb el recentment creat Regne d'Itàlia. Aquestes famílies van tancar les portes dels seus habitatges com a mostra de dol, de la mateixa manera que el 1875, en el temps jubileu de l'Any Sant, Pius IX va mantenir tancades les portes de les quatre basíliques romanes en símbol de protesta.

Després de 1870, la major part d'aquestes famílies, conegudes ja com a «noblesa negra», posseïen càrrecs honorífics i hereditaris de la Santa Seu. De fet els seus títols i privilegis eren provinents del mateix Pontífex, la qual els solia nomenar camarlencs privats o gentilhomes de la Guàrdia Palatina.